Pena
ets.
Pena és el que sento quan em miro i només veig aquella dona que mai he
arribat a ser.
Pena que em destrossa quan em mires i em somrius i em dius “Adéu” com si
mai no hagués passat res.
I ploro, i deixo que les llàgrimes em besin com abans ho feien els teus llavis,
llavis que mai més podré sentir.
Pena que m’apaga l’alegria i que s’endú la poesia que vivia dintre meu.
Pena és el que busco quan camino i només miro de trobar-te per patir una mica
més.
Pena que nodreixo constantment tot recordant cada moment que hem viscut
junts tot aquest temps.
Autor(es): Judit Neddermann