Pels camins d'aquest país
d'un país llunyà jo vinc.
Ningú no em coneix pas aquí,
ni saben com em dic.
Si em preguntes com hi he arribat
et diria només
que fujo d'una noia,
que en fujo ara i adés.
He fet un llarg viatge
arreu d'aquest país:
dubtes i atzucacs,
entrebancs i perills.
Vaig festejar una noia
que em digué que marxés.
M'ho dirà molts més cops
però no hi renunciaré.
Hi ha algú que em té per ximple,
hi ha qui em té per estrany,
hi ha qui em té per culpable
de dispensar l'engany...
i veuries que menteixen
si vinguéssis amb mi,
si fossis ma companya
pels camins d'aquest país.
Dóna records a Nona,
que viu dalt del tossal.
Dóna-n'hi també a Cinta,
una noia que em plau.
A l'Anna, a la Mireia,
que em té el cor robat.
Voldria viure nits d'hivern
amb elles al costat.
Car abans navegarà el vaixell
sense vela en el mar,
abans pot créixer un arbre
enmig de l'oceà,
abans serà balena
aquell peix tan petit
que jo enganyar-te, noia,
tu que ets el meu delit.
Envia'm un missatge
i jo et vindré a buscar
en un vaixell de càrrega,
enmig de l'oceà.
I quan ens retrobem
voldràs viatjar amb mi
fent danses i cantant
pels camins d'aquest país.