Pepe
i aquell posat encarcarat
passejant per la Gran Vía,
de bracet amb un fiscal,
un bisbe i un general,
declarant la unitat del territorio nacional;
cridant que no toquin la Constitució
(aquella mateixa que, quan va néixer,
tu li vares dir que no).
PePe, La Razón a sota el braç
i la mosca sota el nas,
escoltant què diu la COPE
de l'aventura d'en Mas.
PePe, sempre alerta, vigilant
el ramat que es va escampant,
tot brindant amb La Casera
en lloc de cava català.
PePe, cargolant el torniquet
i esmolant el ganivet
contra les autonomies
carregades de manies,
que no volen llaurar dret.
PePe, no vagis «echao p'alante»
passejant per Chamberí,
que la grandesa d'Espanya
ja depèn més d'Alemanya
que del que es cou a Madrid.
Fill de la nostàlgia que no ha paït bé
l'Onze de Setembre,
quan Catalunya va sortir tota al carrer.
PePe, La Razón a sota el braç...
PePe, no vagis «echao p'alante»
passejant per Chamberí,
que la grandesa d'Espanya
és con una mà de canyes
que es pot fer caure amb el dit.