Perles de pluja
No escoltes el clam dels teus que et demanen al seu costat.
Si no escoltes seguiràs sota el dogal
que fa segles que et té lligat
i passaran les veus sense arribar-te
i es perdran en un racó del temps.
I serà com l'aigua quan no arriba a la terra
i els boscos i els camps esdevenen erms
i els blats ja no maduraran.
Perles de pluja damunt de fulles seques
que s'evaporen al sol d'estiu.
Perles de pluja en petits núvols d'oblit
que el vent de sempre s'endurà cap el ponent.
Perles de pluja damunt de soques mortes
que ja mai no han d'aplançonar.
Potser si escoltes les veus que encara et criden
recuperis aire de llibertat.
I potser t'uneixis a una causa que et retorni la plenitud.
Fem que les veus arribin arreu
i s'escampin amb el vent de la plana.
Tu no ets lliure si el teu país no ho és,
tu no ets res si decideixen per tu.
Potser així un dia
puguis veure com ix el nostre sol.
Segur que així aquell dia
te-n'adonis de que tornes a ser.
Perles de pluja damunt de fulles verdes
que llisquen lliures i alimenten la terra.
Perles de pluja sobre els camps de roselles
que reflecteixen el vermell de les passions.
Perles de pluja damunt dels nostres cors
que desperten la set de llibertat.
Autor(es): Jordi Moltó