Per primer cop
prop del mar o en un parc
vàrem aprendre a estimar
Tot era tan senzill de trobar
l'amic gelós, el bon minyó
i la noia que em va enamorar
I entre les aigües tot era clar i net
tot era tebi prop de la llar
i les mirades parlaven soles
tot era fràgil i tan impacient
Volíem aprendre tot a la vida
teníem presa per fer els divuit anys
teníem que emprendre totes les aventures
teníem que aprendre a volar.
I els anys varen passar
però viurà sempre en ells
el temps de ser uns infant
que van sentir mils d'il·lusions per primer cop.
Vam passar tantes tardes
lluny del parc ja no hi ha el mar
cada cop érem més lluny d'aquell lloc.
Tots els amics ja no són els amics
com han canviat l'amic gelós
i el bon minyó s'ha tornat envejós
Però entre les aigües tot sento enyorança
quan donaria per tornar a ser un infant
descobrir coses sense importància
i estimar els petits detall
Hem aprés gairebé tot a la vida
no tenim presa per sentir-nos més grans
Sentir-nos lliures i lligats a aquells dies
sempre mirant endavant.
I els anys varen passar però viurà
sempre en ells el temps de ser uns infants
que van sentir mils d'il·lusions per primer cop
Autor(es): Santi Vendrell