Per què?
Per què ja no em somrius quan et busco amb la mirada?
Perquè hi ha tanta gent a qui la banca fot la casa?
Per què qui no paga a Hisenda no està dins de la garjola?
Perquè al banc tenim estalvis i no baix d’una rajola?
Per què has de tenir por quan tornes a casa sola?
Per què hi ha qui no entén que cadascú besa a qui vol?
Perquè hi ha qui s’avé amb només deixar de ser espanyol?
Per què seguim drogant-nos i alienant-nos amb l’alcohol?
Per què cada vegada al poble hi viu molta menys gent?
Per què em costa tant escriure quan et tinc al pensament?
Per què ni ens immutem quan espolien un continent?
Tu et preguntes, jo em pregunto: com pot ser que tolerem les injustícies? Què estem fent mirant cap a un altre costat?
Tu et preguntes, jo em pregunto si canviarem per forts lligams les avarícies. Si cremarem la indiferència i el desencant!
Si no fem preguntes, no pensem, llavors què merdes queda?
Surt observa el teu entorn que es desintegra. Surt i trenca el silenci que governa.
Si no fem preguntes, no dubtem, llavors què merdes queda?
Surt i observa l’entorn que a tothom desvetlla. Surt i acaba amb el soroll de la caverna.
Per què no es llegeix més a algú tant lúcid com Galeano?
Per què la por no acaba de canviar del tot de bàndol?
Perquè que un animal patisque no ens sembla un escàndol?
Per què seguim somiant amb els dies lliures que queden?
Per què en diem refugiats si no travessen les fronteres?
Per què n’hi ha que confonen amor amb fèrries cadenes?
Tu et preguntes, jo em pregunto: com pot ser que tolerem les injustícies? Què estem fent mirant cap a un altre costat?
Tu et preguntes, jo em pregunto si canviarem per forts lligams les avarícies. Si cremarem la indiferència i el desencant!
Quantes llàgrimes de vidre enfonsades en preguntes sense rostre?
Quina és la tria?
Quin mecanisme controla les respostes als estímuls que et provoquen?
Com esperes sobreviure a la riuà?
Quantes nafres i fracassos a les mans?
Qui s’amaga?
Qui dispara?
Quin combat desesperat de matinada vora el mar?
Quina veritat enverina la ferida?
Quin retorn?
Quin és el punt de partida per encarar el cim?
Quanta hipocresia?
Quanta merda?
Quanta nit?
Quina és la tria?
Quina part del teu somriure no claudica?
Quina part no claudica?
Quina part no claudica?
Si no fem preguntes, no pensem, llavors què merdes queda?
Surt observa el teu entorn que es desintegra. Surt i trenca el silenci que governa.
Si no fem preguntes, no dubtem, llavors què merdes queda?
Surt i observa l’entorn que a tothom desvetlla. Surt i acaba amb el soroll de la caverna.