Petits dificils miracles
Volem contar-te histories fins a mitjanit
I jo ploraré per dins perquè tot es tan bonic
Repertoris d'insignificàncies mostren el camí
Vaig deixant molletes de pa saber tornar
Tot el "groove" del món batega en aquest instant
Sensible al que et rodeja?
Estàs convidat a pujar aquest vaixell directe a la eternitat
Jocs de il·lusions i de regles consentides
On les mentires es barallen amb les tonteries
Són les nostres vides tan terriblement finites
Com eixes coses petites que fan que ho oblides
Qui es el desconegut que talla la baralla?
Qui són els que tenen els asos baix de la mànega?
Si la innocència està al carrer, més encara la ignorància
Però és la veu del cantó la que mai es calla
Més de Mil, Petits difícils miracles
Més de Mil, Abandonar l'egoisme i aprendre a estimarse
Més de Mil, Petits difícils miracles
Més de Mil, Somiar desperts i volar sense ales
Tinc una espurna clavada
Dins d'una mirada perduda atrapada
Amb el foc cara a cara
El foc és t'estic que la base rula
I mentre el fum s'escampa ma ment s'estimula
Pa contar-te més de mil histories amb formes poc metòdiques
Dosis de realitat no cal ni que ho digues
Ocupats en sobreviure i poc més
Ocupats buscant baix els coixins a fi de més
Jo sóc aquell que recull de dins d'ell lo més absurd
I ho trau fora, abstracte pensament que m'ha fotut però em transforma
Em creisc línea a línea, vers a vers
Sensació sonora d'un conta-contes pervers
Que envaeix l'univers
Es tracta de gaudir del plaer, de pintar l'arc del cel
De crear un nou acorde o escriure la historia mai contada
De trobar la llibertat real i no la disfressada
Més de Mil, Petits difícils miracles
Més de Mil, Abandonar l'egoisme i aprendre a estimar-se
Més de Mil, Petits difícils miracles
Més de Mil, Somiar desperts i volar sense ales