Pinta d'or
Dalt de sa cova murada
dins es barranc d'Algendar,
sa dama es pentinava
amb pinta d'or sos cabells llargs.
Vestida com una reina,
preciosa en es seu posat,
la dama embadalia
el pastor i el seu ramat.
Es pastor que la mirava
per ses timbes i penyals
es seu ramat pasturava
i ell de desig pren el mal.
-Pastor, per què estàs callat?
Estàs massa embadalit?
No sé si es teu bon cor
és bonhomia o postís.
Tria aquesta pinta d'or
o bé me tries a mi.
Es cabrer sense pensar
en sa dama ni en es seu mal,
sa pinta d'or va triar,
sa cobdícia va guanyar.
Tampoc va ser aquest pastor
qui l'encanteri desféu,
tots es que havien passat
sa pinta agafaren corrents.
-Seràs pobre tota sa vida-
enutjada li digué.
Encara hi ha dalt sa timba
sa gran Roca de sa Dama.
-Pastor, per què estàs callat?
Estàs massa embadalit?
No sé si es teu bon cor
és bonhomia o postís.
Tria aquesta pinta d'or
o bé me tries a mi.
Autor(es): Joan Carles Villalonga,Nicolau Espinosa