Pinta la bombé
Senyor dau-me si convé
enteniment per glosar,
en ses gloses que faré
de sa moda vull tractar,
i molt en particular
de sa pinta a la bombé.
Jo no vull fer gran història
perquè trob que no convé;
solament procuraré
a conservar sa memòria,
que a Maó es fa vanaglòria
de dur pinta a la bombé.
Un simple discurs faré
sobre certes jovenetes
qui d'agulles i pintetes
en gasten qualque dobler,
amb collarets i anelletes
i amb sa pinta a la bombé.
Moltes se volen casar,
i crec que ho han de mester;
tenen desig d'agradar
i no saben què han de fer,
i ara han desitjat provar
de dur pinta a la bombé.
N'hi ha moltes que jo sé,
que de feina no en fan gens,
i els seus entreteniments
són conversa a n'es carrer,
de modes i casaments,
amb sa pinta a la bombé.
Si passau per un carrer,
per tot veis fadrines dretes,
que amb agulles i pintetes
es posen es revulls bé
acomodant anelletes
i amb sa pinta a la bombé.
No vull desacreditar
per això mateix diré
que moltes no tenen pa
ni a ca seva cap dobler,
i en manlleven per comprar
una pinta a la bombé.
Com que no les curaré
val més deixar-ho anar;
un consell vos vull donar,
preniu-lo que vos convé:
i és que val més comprar pa
que una pinta a la bombé.
Fadrins si us voleu casar,
ara jo us advertiré:
Sabeu quina vos convé?
una que sepi filar,
fer calça, cosir i brodar
sense pinta a la bombé!
Autor(es): Popular,Nicolau Espinosa