Planejant arran de sòl
una flor dins d'un got irreal,
com les gotes que rellisquen per les meues mans,
un rodamón dins de la cort reial.
I així seguiran els dies,
ara soc com un falcó
pels carrerons de la vida,
planejant arran de sòl.
I altra vegada curar la ferida,
dia a dia done un altre pas.
Són eixes coses que et dóna la vida,
ja no pots deixar-les passar.
I altra vegada curar la ferida,
dia a dia done un altre pas.
Són eixes coses que et dóna la vida,
és millor deixar-les passar.
Ara ja soc com un conte il·lustrat,
com un déu immolat a l'altar,
un esperit que errabund hui divaga,
una cançó que mai pogué sonar.
I així seguiran els dies...
I altra vegada curar la ferida...
I dels meus llavis ara es desprendran
dolces paraules i desitjos.
Tan lluny de mi sent
la distància es va perdent en el temps.
Ara ja sóc un calaix de l'armari...