Plens de pols
Han tornat les veus, les ombres i el color
Amb un dolç vernís i un gust de caramel
Érem plens de temps per viure nous moments
Secs i bruns de mar anàvem molts camins
En els núvols sobre camps verds de destí
La pluja del nord portava fresca olor
D´alba i encens que ens obria al amor
Sota la pols, sota la pols,
Sota la jove filla del mar
Sota el record de l´aire suau dels anys
I érem flors, i érem sols
De còsmics vents, bruts de pols
I érem sang, i érem fum,
Amb llargs cabells al vent nu
I com els somnis que s´acaben al somiar
Somiàrem amb pau, amor i llibertat
Sota la pols, sota la pols
Sota la blanca filla del mar
Sota el record de l´aire suau dels anys
Nits i dies d'àcids vents damunt la neu
Un fred hivern en regnes buits per tot arreu
Acimats a un puig perdut en la foscor
Tot esperant la primera llum del jorn
I som flors, i som sols,
De còsmics vents, bruts de pols
I som sang, i som fum,
Amb llargs anhels de molt lluny
I com els somnis que s´acaben al somiar
Somiarem amb pau, amor i llibertat
Sota la pols, sota la pols,
Sota la blanca filla del mar
Sota el record de l´aire suau dels anys
Autor(es): Esteve de Franc