Plorant despert
d'un món que dorm mentre jo estic despert.
Incomprensió que em porta a la tristesa,
per no saber el que m'està passant.
I vull recordar, sentir-me cabal.
No perdre el meu nord, la realitat.
Treballe el meu cap,
que es perd per l'asfalt,
d'una carretera perduda
cap a un destí molt incert.
I plore sempre despert,
sentint de prop l'infern.
Fugint de la incomprensió
perdut a un mar marejat.
I plore sempre despert,
amb por a la condemna
que acaba per degradar
tot el que hi havia abans.
Un sobresalt enmig de mil malsons.
Cada mati no té el mateix color.
Dies de lluna, nits amb massa sol.
Són embolics que no m'ajuden molt.
I vull recordar, sentir-me cabal.
No perdre un minut de llibertat.
I capte l'oblit,
amb ombres i mal.
i la malaltia m'enfonsa,
i acabe sempre plorant.
I plore sempre despert,
sentint de prop l'infern.
Fugint de la incomprensió
perdut a un mar marejat.
I plore sempre despert,
amb por a la condemna
que acaba per degradar
tot el que hi havia abans.
I plore sempre despert,
sentint de prop l'infern.
Fugint de la incomprensió
perdut a un mar marejat.
I plore sempre despert,
amb por a la condemna
que acaba per degradar
tot el que hi havia abans
I trobe la realitat,
que la sort no és amiga,
l'amiga és la soledat,
i no m'agrada este mal.