Poema sense nom
sé que tu i jo estarem tots sols,
que no ens caldrà vigilar amb ànsia,
ni tan sols fer un petó amagats.
A poc a poc el temps que ens mira
ens va llaurant el nostre amor
Ai! amor meu si jo et voldria
fent de manobra o de pastor.
I no em sap greu deixar els poemes
ni tan sols ara ja en sé fer
Perquè els poemes ja no em miren
me'ls has pres tu robant-me el cor.
Sota la pols darrera els vidres
veig un infant que està cantant
Ai! nen no cantis que és mal viure
per si vols estimar a preu fet.
I moltes coses als poemes
no les puc dir i s'enterraran
Perquè en la vida tot s'enterra
els qui han perdut i els qui han guanyat.
Autor(es): Santi Vendrell