Porquerola
El Rei n'ha fet fer unes crides,
unes crides n'ha fet fer,
que qui té la muller jove
a la guerra ha d'ané.
Com ho farà don Francisco,
que la muller jove té?
-La deixaré a ma mare,
que la cuidarà molt bé.
Ma mare la mia mare,
jo vos entreg ma muller;
-Vés-te'n fill meu descansat,
que la tractaré molt bé.
I al cap de set setmanes
porquerola la va fer;
i al cap de set anys tornà
de la guerra el cavaller.
-Bones tardes, porquerola.
-Bones tardes, cavaller.
-Ara em diràs, porquerola,
de qui és aquest porqué.
-De don Joan de la Vilatge,
molts anys Déu me'l deix guardé.
-Ara em diràs, porquerola,
quin és lo teu mangé.
-Un tros de pa de xivada,
i encara no em basta bé.
-Ara em diràs, porquerola,
quin és el teu bevé.
-Una bassa d'aigua rotja
que els porcs ja n'han fet fangué.
-Ara em diràs, porquerola,
quin és el teu treballé.
-Set fuades cada dia
i un feix de llenya porté.
Ell desembeinà s'espasa
i un feix de llenya li fé;
i a les anques del cavall
a ca seva la porté.
-Déu la guard, senyora Altesa.
-Bones tardes, cavaller.
-Me vol dir, senyora Altesa,
si podria aquí quedé?
-A ma casa pot sopar
i romandre el cavaller.
-Me vol dir, senyora Altesa,
anit amb qui dormiré?
-No dormiràs amb ma filla,
que guardada la tendré;
pots dormir amb la porquerola,
ara que aquí té el porqué.
-Fa set anys no dorm en llit,
i, anit, no hi dormiré,
mentre mon marit no véngui,
qui em volia tant de bé.
-Com fonc entrada de nit,
s'aixecà lo cavaller
i buscar la porquerola
al replà de l'escalé;
els dos se reconegueren
i en el llit la va porté.
A l'endemà de matí,
quan sa sogra es desperté:
-Porquerola, porquerola,
vés-te'n a guardar es porqué.
-Que hi vagi sa vostra filla,
per avui no hi aniré,
que ja tenc el meu marit
qui em volia tant de bé.
-Calla bruta malcriada,
que has de dormir amb el cavaller!
-Mumare, vós sou mumare,
mumare, vós sou mon bé,
que si no fóssiu mumare,
de vós faria un fester.
Autor(es): Popular