Posta de sol a Sant Mateu
sol fer-me pensar en tu.
El verd dels camps
em dibuixa els teus ulls.
Quan les muntanyes eren grans
quan els seus rius eren daurats,
quan el meu braç penjava
del teu coll, la teva espatlla i et guardava.
Vespres d'abans
sota el vell porxo trencat.
On has estat
des' que el sol es va amagar?
Jo he anat d'aquí a allà,
i he caminat enmig del fang
i he vist el cel buidar-se,
un esclat sense paraules, sense imatges.
I encara no tinc força, i encara tot em porta... allà,
a Sant Mateu, a Sant Mateu
quan la nit va ser llarga
i el sol d'estiu brillava.
Ara he tornat però no m'hi veig,
sols el silenci em floreix
i quan el sol s'adorm
tanco els ulls però alguna cosa truca a la porta.
A Sant Mateu, a Sant Mateu
pensava venir a veure't, pensava venir a veure't,
allà, a Sant Mateu, a Sant Mateu...
Autor(es): Narcís Perich