Potser demà
Potser demà, el cor lleuger
Podré cantar. Potser demà
Alliberat d'aquesta angúnia
Que em nua el coll i gairebé
Me fa plorar
Potser demà, morta la por
De fer patir l'ànima blava
D'una cançó
Potser demà, un sang més fort
Escamparà un raig de sol
Sobre ma veu,
Potser demà m'atreviré
l cantaré un clam d'amor
Que escoltareu
Alliberat d'aquesta angúnia
Que em nua el coll i gairebé
Me fa plorar
Iré a collir per tu
Les flors de l'infinit
l faré resplendir
Damunt d'un núvol d'or
Les perles de la nit
A l'entom del teu cor
Fa riure que tan gran
dels teus ulls tingui por
fa riure aquest infant
que viu d'una il·lusió
quan sóc al teu davant
el cor hem diu que no
i els somnis es desfan
igual que una cançó
si sóc sempre aquest noiet
que no vol aprendre a viure
si no em curo d'aquest fred
sempre, sempre faré riure
fa riure que a la nit
quan el teu cor no em sent
tot lo que no t'he dit
t'ho digui en un moment
Fa riure que a la nit
quan el teu cor no em sent
tot lo que no t'he dit
t'ho digui en un moment;
fa riure que adormit
t'agafi de la mà
hi et perdi tot seguit
només en fer-se clar
Autor(es): Joan Cayrol,Jordi Barre