Prec per a assolir la paraula
massa foc, massa brasa, en donar-me la veu.
Aquesta veu de solc de la terra ferida,
aquesta veu, en lluita de llavors i de rels.
Massa tristor, Senyor, és la veu feta d´ombres,
amb gèrmens de mots íntims, com fills que no han de ser.
Massa tristor la veu, cremant l'alè i el llavi,
sortint d'un cor d'incendi per a morir al gel...
Déu! llàgrima que plore, font de llum que em fa cega,
escolta'm el clam últim, ja mai més cridaré.
La meua veu sols clama per la paraula viva,
per la paraula nua, per la paraula on Ets.
Autor(es): Maria Beneyto,Pere Vilaregut Montmany