Presents de boda
assentades en un banc, de la vila són, de la vila gran.
Totes tres enraonaven: Quan vindran nostres galans?
Ja en respon la més grandeta: El meu no trigarà un any.
Ja en respon la mitjaneta: El meu no trigarà tant.
La petita és en la finestra: cap a França està mirant.
Veu venir cavalleria, el seu galan al davant:
d'atrevida que n'era ja el va esperar al portal.
Les primeres parauletes: Per què haveu trigat tants anys?
N'hem tinguda forta guerra de moros i cristians.
Autor(es): Popular