Príncep blau
saben que ningú mai li agrairà.
Comprarà quan ell tingui gana,
però ja se sap que qui paga mana.
Amb terror a la cara l´esperarà
preguntant-se com arribara.
Haurà begut o simplement tindrà un mal dia
sap prou be que és ella qui ho pagarà.
Les marques de l´últim cop a la pell,
ferides que no es borren de la ment.
El cor destrossat,on li fa molt mal,
el seu príncep blau ara és un animal.
No hi ha final feliç en aquesta història,
quantes d'elles no hi son, ja no tinc memòria.
La gent u sap, els jutges també,
que es podia haver fet algo,i no es va fer res.
Ella no existeix, ja no és ningú,
i el que ella pensa o sent, és només fum
Crida tan fort com pot, no hi ha resposta,
només qüestió de temps que acabi morta.
Ella no existeix, ja no és ningú,
i el que ella pensa o sent, és només fum
Crida tan fort com pot, no hi ha resposta,
només qüestió de temps que acabi morta,
Només qüestió de temps que acabi, que acabi!