Progres
"Érase otra vez", ara fa molts anys,
una civilització perduda que vivia en tranquil·litat.
Fumant les seues coses, i treballant dur,
Sense agonies ni presses, sense pensar en "lo" futur.
Un paisatge perfecte i ple d'animals,
sense pizzes, hamburgueses, ni satèl·lit digital.
Un dia pel matí un crit van sentir,
i tots van pensar que arribava "lo" déu del mal.
No tenia preu lo que xafaven els seus peus, preciós era aquell lloc, tot anava poc a poc.
Mira tu com es van sorprendre, al trobar-se allí davant
una bèstia molt estranya, un desconegut animal;
amb unes dents de ferro i un braç devastador
el cridaven excavadora, i era la destrucció.
Ja veus tu qui s'ho pensava, com van acabar,
obligats a anar-se'n, o ser explotats.
Sense vot ni paraula ni res a opinar,
la força del formigó, no es pot aplacar.
No em crec "lo" que m´has contat, quin "cuento" més "roin",
pareix mentida que no sàpigues, que això no pot "passar" ací.
No estigues tan segur, no els veus però els tens davant,
amb projectes utòpics, et voldran "engatussar".
Els acords de Kiot, a ells tant se'ls fot. I Johannesburg se'l passen ells pel cul.
Les balenes de la mar no paren de matar. I els animals del bosc, ho tenen tot ben fosc.
Autor(es): Aluminosis