Pròleg
La meva vida era
això que és ara, aquests dies
que passen, aquest aire
i aquesta terra que esguardo.
Recordo una vella angúnia,
el dolor que sotjava
i un astorat encantament.
No volia avançar.
Però una força invisible
em duia amunt,
a treure el cap i l'esguard àvid
per sobre el tou creixent dels dies,
per sobre el feix dels dies que ja havien caigut.
-Els morts estan sepultats
sota el sec fullac dels dies-.
...
I ara també, un dia, de sobte,
es tornen totes les coses noves i transparents,
llac per a un bany fresquíssim,
i una antiga sorpresa reviu en un cor vell,
i un amor que se sap caduc
s'aferra al viu color del món.