Prop de l'aigua
tu algun jorn també n'escoltaràs.
Sentiràs com cremen versos febles,
i algun cant potser et farà plorar.
Tot s'enterra en dolces melodies,
de qui sap què, hem fet una cançó.
Sé que això és ben poc princesa i àngel
presoner a les portes d'un tresor.
Si els teus ulls no em miren què puc fer-hi?
Esperar que el temps generi oblits
i sortir al carrer cercant mirades,
inventant consol i fer un destí, un destí.
I t'he de fer una cançó darrera cançó,
caldrà que sigui millor un adéu sense por
Demà tu i jo estarem lluny i aquests sentiments
seran vençuts amb el temps i els teus raonaments.
Com si no hagués passat res amor marxaré
i el regust de l'últim bes guardaré també
Amb la guitarra i uns mots aniré tot cantant
que prop de l'aigua un vaixell se'n va i porta cants.
Testimoni el mar i les estrelles
que després d'estimar ja em puc morir
No tinc res a fer en aquesta vida
pots creure'm que em restarà un somrís.
És absurd marxar sense esperances,
una en restarà abans de dormir,
i abans d'aclucar els ulls, sospir d'ànsia,
pensar que tu tornaràs amb mi.
Autor(es): Santi Vendrell