Quan el boig tingui mestre
gent que parla, gent de sempre.
Mil poemes, mil promeses,
lletres i lletres per la xemeneia.
I quan el boig tingui mestre
em vendré la bogeria.
El meu somni, la seva estrella,
cada història té un lloc sempre.
Sempre el sempre al darrera,
tot té un preu, de nit la guerra.
Un dubte que es va fent gran,
sóc aquell que no coneixes, no!
I quan el boig tingui mestre
em vendré la bogeria.
Sense entendre el que m'ofega,
tot s'acaba i tot m'apreta.
Enredat en el teu sexe,
no sabràs mai què és per sempre.
Sempre el sempre al darrera,
boig per ser lluny dels dilemes.
Suportant records de vells clams,
no sabràs mai què és per sempre, no!
I quan el boig tingui mestre
em vendré la bogeria.
La bogeria.