Quan em falla la veu
Tantes nits fora del llit
Buscant confós algun escrit
Sense paraules mudes.
El reflex d’un fanal encès a mig matí
El raig del sol que surt a mitjanit
El petó que no arriba a París
L’acord que sona quan tothom dorm.
Quan em falla la veu, parlo amb les paraules
Que llenço dins l’ampolla que, viatge sense mapa
Si no hi ha camí, no pots desorientar-te
Si no trobo el camí, el dibuixo amb l’esperança
Sobres de lletres amb somnis silenciats
Clamen sortir a respirar no morir
Desfer-se de la censura dels pensaments
I obrir-li les portes a les indecisions.
El consol de la buidor de l’habitació,
El bategar del so d’un acordió,
Quina por fa sentir el que mai sentiràs.
Quina por fa tenir el que mai tindràs.
Tantes paraules que mai sabrem dir
Tants somriures orfes de llavis
Tants passos en fals que no donarem
Tancar els ulls per poder mirar
Mirar enrere per avançar
Escoltar els versos del silenci
Autor(es): Trast