Quan et sentis de marbre
com un got d'aiguardent
i te'n beguis un altre
i bufi el vent de ponent,
eixuga les desgràcies
millor que em facis cas,
ja no pots deixar-ho fins demà.
Quan la gola et cremi
com un got d'aiguardent
i te'n beguis un altre
i bufi el vent de ponent
Quan et cansis de córrer
per camins sense fi,
busca un lloc on amagar-te en la nit.
Quan es perdi de vista
tot el que vas somniar,
i vegis la teva vida
com cau en un forat,
eixuga les desgràcies
millor que em facis cas
ja no pots deixar-ho fins demà.
Fuig d'aquí, fes-ho per mi,
no pots viure en l'ahir.
Fuig d'aquí, pel teu camí,
quan les ombres t'ho diguin així.
Si el cap et dóna voltes
dins d'aquesta buidor
i no saps què tens,
però no et passa res de bo.
Busques on agafar-te
però tot passa de llarg,
i és que no a tots ens tracten igual.
Fuig d'aquí, fes-ho per mi,
no pots viure en l'ahir.
Fuig d'aquí, pel teu camí,
quan les ombres t'ho diguin així.
Quan arribis si pots envia'm una postal,
o si vols una carta explicant com t'ha anat.