Quan miràvem el cel (1938)
Sona el crit agut de la sirena
s'acosta el caos i el terror.
Al refugi correm tots.
Bombes cauen dels avions.
Mirant per l'objectiu, un macabre joc militar.
Castigant tots els pobles, per fer caure la moral.
I ara per aire, terra i mar,
el front és dius la nostre llar.
Diuen que som els primers
d'una llarga llista
que s'acaba de comença.
Ara la guerra avança
i s'estreny el cercle
però ells mai en tenen prou.
I quan mirem cap al cel
el motor d'aquells ocells
ens anuncia un nou infern.
Som com conillets d'índies
que morim acribillats
per avions italians.
Cases derrumbades entre plors i molt dolor.
Atrapats entre les runes. Mutilat un altre cos.
Mares corrent entre crits
buscant boges els seus fills.
Autor(es): RedBanner