Quan recordis el seu nom


Ella té la porta oberta 
per si mai hi vols anar, 
t´oferirà un plat a taula 
fruita fresca i un tros de pa. 

I si mai tens melangia 
ella farà que et sentis bé, 
podràs tastar l´aigua de pluja 
i escoltar el cant del vent. 

I en les nits de lluna plena 
et donarà el seu amor, 
t´abrigarà amb la bellesa 
amagada en el seu cos. 

I si encara vols aprendre 
t´ensenyarà a ser millor, 
t´explicarà mil i una històries 
asseguts vora del foc. 

Potser un dia de matinada 
et portarà a prop del port, 
podràs sentir els vaixells com marxen 
i veuràs com surt el sol. 

I en les nits de lluna plena 
tu voldràs el seu amor, 
i t´abrigarà amb la tendresa 
que amaguen els seus petons. 

I quan vulguis tornar a casa 
t´enduràs el seu amor, 
i tindràs la flama encesa 
quan recordis el seu nom.


Autor(es): Pep Sala