Quan surt el sol
damunt la mar
cante la llum que arriba,
ai, amor, amor!,
un nou dia clar
per poder-te jo estimar.
Amb els teus ulls la nit s' amaga ja
i torna vermella la claredat
d' un sol que ens deixa senyals en la pell
d'aquells comiats sota els núvols blancs.
Què lluny que som!
On seràs tu?
Vull que les veus del sol,
ai, amor, amor!,
et diguen ben fort
que encara t'estime tant...
Vull que, en sortir el sol cada matí,
m´estimes més i penses en mi.
Si arriba el dia en què serem lluny
no oblides mai el temps que hem viscut.
Quan surt el sol
damunt la mar
cante la llum que arriba,
ai, amor, amor!,
un nou dia clar
per poder-te jo estimar.
Amb els teus ulls la nit s' amaga ja
i torna vermella la claredat
d' un sol que ens deixa senyals en la pell
d' aquells comiats sota els núvols blancs.
Autor(es): Paco Muñoz,Mikis Theodorakis