Quan tornem
sense por.
Buscaré, buscaré quina és la llum
que em porte a tu.
Aprendré, aprendré de tots els errors,
del rancor.
Somiaré, somiaré a ser el primer.
I és que no, no!
No em mouré d’ací fins que el temps,
temps!
Em done la raó.
Quan tornem vestirem de blanc
perquè no tenim res a amagar,
només un desig incontrolable.
Quan tornem alçarem el cap
perquè no tenim res a amagar,
només una inèrcia inexplicable.
Pensaré, pensaré el pròxim moviment
en secret.
Esperar, esperar que vingues a mi
és perdre el temps.
Creixeran, creixeran noves direccions
i atzucacs.
S’arriscarem i si perdem no se’n penedirem
I és que no, no!
No em mouré d’ací fins a que el temps,
temps!
Em done la raó.
Quan tornem vestirem de blanc
perquè no tenim res a amagar,
només un desig incontrolable.
Quan tornem alçarem el cap
perquè no tenim res a amagar,
només una inèrcia inexplicable.
I si no es torna a fer de dia,
el vent esborrarà
a poc a poc les velles petjades.
Un nou camí es descobrirà!
Autor(es): Inèrcia