Que mos donin
ja arriba la fantasia.
Ses dones van mig cunilles
i es homes tres quarts de lo mateix.
Ja son aquí els maniquís,
i el calor i la calentor.
Hi ha clubs de nit i clubs de platja,
aquí ses modes són ventatges.
Mig món mos coneix, s’altre mig vol venir,
no hi queben, i encara així
mig món mos coneix, s’altre mig vol venir,
som foraster al meu carrer.
El trànsit va “de ricules”, i el tràfic de les pirules,
i els xèriffs no se’n fan cas per poder-se untar es nas.
Cada vegada veim més luxe, això no ens importa, no ens asusta.
Si hi ha alcohol i postes de sol alguns hauran marcat un gol.
Mig món mos coneix, s’altre mig vol venir,
no hi queben, i encara així
mig món mos coneix, s’altre mig vol venir,
som foraster al meu carrer.
Que mos donin…
Autor(es): David Serra