Qui som
són jornades de camí per muntanyes sota l'embat del sol.
Tinc els peus trillats per les tarteres que hem baixat en un dia
i ara l'obaga i aquest bosc marquen l'olor del repòs més dolç
I de serrar les bigues que ens faran d'aixopluc
m'han quedat les mans calloses i flairant el pi tallat fixo el record de la meva llar pel futur
I ja no queden dies que em recordin a tu,
he fixat en mil cançons tots els records que havíem viscut i ara les canto per no sentir-me perdut
I amb aquella sort que ens acompanya haurem pujat a les muntanyes
que vam marcar com a fi
I ara recollim sota les passes cents de fites que deixem per a que tu ens puguis seguir
Desfaig amb el cor ple el camí que un dia va mostrar-me la vida:
he donat tant i he rebut més, he lluitat prou per tombar les pors.
I ara sols em queda colgar el cos entre ginebres i alzines,
que brotin malves i muguets i les abelles facin mel del meu record.
I de serrar les bigues que ens faran d'aixopluc...
I amb aquella sort....
Has vist?
No tenim res més,
però ens esmerem a merèixer la sort
i lluitem amb ganes.
L'esforç i sentir que podem canviar el món
o que almenys farem moure quelcom que ens faci més lliures,
que ens ajudi a sortir d'aquest pou que hem cavat amb tants anys d'egoisme i lliçons,
que no veus que ja n'hem tingut prou?!
Cal merèixer,
Cal aprendre, qui som
Autor(es): Jordi Jet Serra Morales