Qui va amb un coix...
Mai no s'arrepleguen que no s'assemblin,
tot son molles d'un mateix tall.
Van tots plegats d'un lloc a un altre,
fan el mateix perquè pensen igual.
Són representants del Llop ferotge,
nosaltres caputxetes amb cistells de pa.
Canvien de cara per passar l'estona,
però si et distreus et mosseguen la mà.
Saben nadar i guardar la roba,
poden encantar-te amb els seus jocs de mans
Peró, baixa ja del núvol quan es faci fosc,
perquè qui va amb un coix, al cap del any son dos.
Bufa un vent que tira en darrera,
son els temps de canvi ja profetitzats.
Fora de la llei i quedem nosaltres,
doncs volem un mon, no tant enredat.
Ja no podem dir ,que farem demà ?
No saps ni avui com acabarà.
Gira cua i posa el fre de mà,
doncs la roda crema i pot explotar.
Cuida amb qui vas quan vulguis sortir,
di-ge-li que pensa vers el seu melic
Peró, baixa ja del núvol quan es faci fosc,
perquè qui va amb un coix, al cap del any son dos.
Autor(es): Josep Mª Baulenas