Rachid
camí del Nord a peu
que lluny se'n va Rachid
buscant el seu estel.
El xic ja n'està fart
de fer de pastoret
i rebre com a sou
un poc de pa i de llet.
Fugir de pobre es pot
li ha dit el vell Hammed
si vols saber el com
travessa el blau estret.
Rachid, Rachid demana ajut
Rachid, als seus millors amics
Rachid, i promet tornar-los-el
Rachid, quan siga un home ric.
Rachid se'n va del Sud
camí del Nord a peu
que lluny se'n va Rachid
buscant el seu estel.
Al grau uns bandolers
a colps l'han fet sagnar
per prendre-li els diners
la nit que ha d'embarcar.
Ai lladres malparits
que Al·là us negue el pa
i l'entrada al paradís
per fotre el meu germà.
Rachid, Rapinya com un gos
Rachid, pels socs i els llogarets
Rachid, fins que un jorn en camió
Rachid, travessa el blau estret.
Sis mesos fa que dorm,
al ras el bon Rachid
pencant de sol a sol,
per a un patró molt ric.
Rachid se'n dol del sou,
enyora el seu país
i un dia esclata en plors,
tot "cego" de haixix.
El xic no està vençut
es mou amunt i avall
coneix a gent de bé
i troba un nou treball.
Cinc anys fa que es mudà
a un poble del Maestrat
d'allí són els seus fills
i el seu propi ramat
Rachid, Rachid és ben content
Rachid, recorda el vell Hammed
Rachid, i al cel tot ple d'estels
Rachid, somriu i fa l'ullet.
Autor(es): Plàcid Rosaleny,Soul Atac