Records de fum

Boxets


Ell era fill d'un cap d'estació, nascut entre agulles, rails i vagons. I mentre la mare cuinava per tots els trens li passaven arran de balcó.

Els dies marxaven tan plàcids i lents com fum d'una màquina a contravent. La vida tranquil.la esperava pacient asseguda a l'andana...

És un temps que ara queda tan lluny que a voltes creu que és només un record. Però quan plou i sent aquella olor, terra en remull omplint-ho tot.

I li sento dir, jo li sento dir... Resistirem!

I enmig d'un trajecte per acabar, mentre aquella infància s'anava allunyant, entre les carenes, els boscos i valls cap locomotora mai més va xiular.

I a la via morta on descansa el passat, a sota la pols d'un objecte oblidat, dormen la paciència, la calma i la pau d'un món que no para...

És un lloc que ja no té sentit, que és tan antic que ningú el fa servir. Però si tanca els ulls quan és de nit, en somnis riu, sembla feliç.

I li sento dir, jo li sento dir... Resistirem! Resistirem el temps! Resistirem si sempre ens estimem!


Autor(es): David Barón,Roger Colobran