Res semblant a res
ens vam deixar portar per les cames del destí.
No volíem ser dèbils ni forts, ni valents ni covards,
només érem com el vent fugaç, no veníem a lluitar.
Com la pluja cau sobre el matí, sota el vent de mestral.
Vam veure com la nit ens omplia de dolor
d´estrelles sota un cel que es mirava en la tardor.
I les hores que passaven ens deixaven per escrit
un comiat, uns versos, uns records i el silenci per amic.
No volíem res semblant a res, portats llunys per el destí.
No hi havia un lloc on parar, ni on viure del passat.
No hi ha res a esperar, només pots seguir endavant.
Només seguir endavant.
Vam aprendre a oblidar i a resistir-ho tot,
viure la inseguretat i a ser feliç amb poc.
A parlar sense paraules i no haver d´entendre-ho tot,
a assemblar-nos l´un a l´altre i no voler arribar enlloc.
Ens vam deixar portar per el destí.No volíem arribar.
Autor(es): Pep Sala/ Carles Sabater,Pep Sala