Retenint moments
ens perdíem en mirades de llunyans horitzons,
sempre buscàvem les cales més prohibides,
ballant amb onades rítmiques la dansa del sexe,
vam anar a viure al carrer Intensitat,
lluny del barri Indiferència,
on regna la mediocritat
I l'única cosa que ens va preocupar
era el temps que podríem durar,
volíem retenir els moments,
cap demà valdrà aquell present.
És un diumenge plujós i el vent encén el cel,
la pluja està fent discursos als vidres de l'habitació,
avui són lluny aquelles últimes nits,
però han tornat orgulloses a mi,
quan vam clavar les ungles a la vida,
petjades damunt la pols del passat,
trons a les meves sabates.
No vull cel blau d'immensitat,
dóna'm tempestes d'intensitat,
començo a veure-hi sentit després d'haver naufragat,
no importa si llàgrimes o rialles m'acompanyaran,
no importa quants cops la sort m'abandonarà,
perquè és tan difícil, és tan difícil
romandre en la intensitat.