Riu avall
qui m'empeny riu enllà
i jo sóc el vaixell que de temps
va avançant engrescat.
I me'n vaig proa al vent
riu avall cap al mar
perquè sé que és allà
on la nau
vastament pot surar.
I malgrat que mil troncs
van barrant el meu pas
jo constant lluitaré
per poder navegar amb llibertat.
Sé quin és el desig
enyorat del país,
que ha viscut temps i temps
trepitjat,
sedejant llibertat
I ha estat sempre l'esforç
l'únic pa del seu cos,
perquè sap que és així
com avui
florirà el blat d'ahir.
I malgrat que mil pors
van barrant el seu pas,
ell constant lluita ferm
per poder fer i parlar amb llibertat.
Autor(es): Joan Vilamala