Romança a Durango
Chiles ben calents, sota un sol de plom…
pols en la roba, i en tot el rostre…
Magdalena i jo hem fugit del món!,
potser ningú ens trobi ja el rastre!
Vaig vendre la guitarra al fill del mestre!,
per unes poques molles i un lloc a on jeure…
un dia d’aquests, compraré un altre…
per cantar’te tonades el capvespre!
No llores mi querida, Dios nos vigila!
el caballo nos lleva hacia Durango!
Agárrame mi vida! El desierto cruzará!
pronto bailarás un buen fandango!
Estem creuant per Ruïtlles Aztecas…
sobres els espectres dels ancestres ….
Ressonen passos com castanyoles
i penso amb el que he deixat enrere!
Vaig ser jo, qui va disparar en la cantina?
va ser la meva mà, la que duia l’arma?,
Anem-nos d’aquí! Encara és de dia….
els gossos són a prop, sento les passes!!
No llores mi querida, Dios nos vigila!
el caballo nos lleva hacia Durango!
Agárrame mi vida! El desierto cruzará!
pronto bailarás un buen fandango!
En els “Toros”, seurem a l’ombra!,
veurem la lluita per la vida!
Ens beurem un bon Tequila!,
Tal com els nostres avis, amb Pancho Villa!
I tindrem moltes vendicions!,
en la petita església de la plaça!,
botes noves! I arracada d’or…
i tu seràs d’argent, quan apunti l’alba!...
Es llarg el camí, però tot arriba!,
Les trompetes van sonant!.......
Es Déu, des d’amunt el que ja ens mira!,
Amb ulls de reflexe de diamant!
No llores mi querida, Dios nos vigila!
el caballo nos lleva hacia Durango!
Agárrame mi vida! El desierto cruzará!
pronto bailarás un buen fandango!
Ha estat com un tro, això que ara he sentit?,
el cap em volta, Se’m perd la vida!,
no perdis temps, i vine amb mi!,
pot ser molt bé, que sigui el darrer dia!
Corre! i agafa el meu revòlver!,
destella el Turó, que de lluny brilla!,
Apunta bé! Amb el pols fixe!,
Podria ser molt bé, la mort que arriba!........
No llores mi querida, Dios nos vigila!
el caballo nos lleva hacia Durango!
Agárrame mi vida! El desierto cruzará!
pronto bailarás un buen fandango!