Romanç de les dones que juguen al burro
Vaig a contar-vos un xiste
ben cert i ben xulo,
referent a les dones
que juguen al burro.
Totes comboiades
acudixen al lloc arreglades,
amb el monyo fet,
i el marit en l'horta mig nuet,
mostrant-nos l'esquena,
rematant el dia fent faena
amb gran interès,
mentres la seua dona
es juga els diners.
Una novençaneta
tres dies casà
mocador de Manila
en el joc es deixà.
I ella se les toca,
com vergonya ne tenen tan poca,
pilla la baralla
i el marit, per no cridar-li, sofrix i calla.
I una jugadoreta
també se'n va anar
a jugar-se-la al burro
després d'esmorzar,
i vora migdia
se'n recorda que el marit venia.
S'alçà en un moment,
se'n va a casa de pressa i corrent,
mamprèn el perol,
posa aigua, penca, napicol,
i al posar les salses
va i s'enganya i aboca les cartes.
Se'n torna a jugar,
deixant-se la baralla mesclà en lo dinar.
El marit arriba de l'horta
cansat i afligit,
tot el dia fent faena esgotat i rendit,
i troba tancat.
I una dona d'allí, del veïnat,
li va dir: bambau,
ta muller m'ha deixat la clau
i m'ha dit, de veres,
que tu dines i que no l'esperes,
que ella no vindrà,
que té partida de burro
per a tota la vesprà .
I el marit agarra la clau
i obri el postic
i entra a casa
cansat i rendit,
i busca el dinar
i enseguida el perol s'encontrà.
I per l' encimera
per tres voltes clavà la cullera
i es troba en el plat
el tres d'oros tot arremullat,
tres o quatre mosques
i de seguida es troba l'as de copes.
El pobre enfadat
arreballa el perol en un bac,
veu les demés cartes
remullades fetes un empastre.
Vegeu l'apuro
per deixar a la dona
jugar al burro.
Autor(es): Ramon Lorente/ Cristóbal Rentero/ Pere Ródenas/ Josep Gimeno