Romanço moralista de la lluna
sé que alguns sou ben podrits
Sóc la més gentil de totes
Ben discreta i elegant
Quasirx tots els vells poetes
Han escrit versos per a mi
Quan en fosques nits gelades
Era jo qui els escoltava
Del misteri que m'envolta sou ben folls
i tots esteu enamorats
La meva llum us enlluerna quan es fosc
i els gats són als teulats
"Les paraules que dius lluna
Són altives i arrogants''
Va dir el sol mig amagat
Al crepuscle agonitzant
L'arrogant ets tu antic rei
Que governes al teu tron
Sense moure't del teu lloc
Com si fossis molt cansat''
El misteri que m'envolta t'encandila
Sé que ets enamorat
La meva llum t'enlluerna quan es fosc
i per fi em veus arribar.
T'has pensat que ets tu qui brilla
Quan només ets un reflex
De la llum d'aquell qui et parla
Que anomenes com cansat
Fosca lluna has de saber
Que l'honor el trobaràs
On creixin sàvies paraules
Més que on hl hagin vils vestits.
El misteri que t'envolta no existeix
Però no hem desagrada pas
La teva llum no m'enlluerna
Peró si ets feliç veuré que és veritat.
Autor(es): Jordi Espinach