Roses


No cal que “que t’amoïnis”, caminem en cercles cap al final
En esta eterna història que mai arriba a començar

No em queden roses que regalar el que la vida et dona quasi sempre et llevarà
més val que no preguntes pel temps que queda ja, tornarem a començar com si res hagués passat

No cal que preguntes per camins que el temps esborrarà
en el nostre llarg trajecte que ja no du a casa mai

No em queda vida que regalar no em queden més preguntes sobre el temps i el nostre espai
no em queden més paraules sobre la velocitat perquè tot s’acaba tornarem a començar com si res hagués passat

Més val que no preguntes pel temps que queda ja per si tot s’acaba
més val que ten recordes com tremolàvem,

Com tremolàvem,
Quan tot s’acaba tot torna a començar, quan tot s’acaba tot torna a començar