Rostres estranys

Quart primera


Camins que desfan els horitzons,        
dies i anys rere panys que omplen els racons
d’ombres cants i olors que venen quan no
estàs esperant.

No volent voler em sento estrany,     
el cor pres d’un dolor que m’agrada tant.
Cantar a cor obert a gent que saps,     
no has estimat mai.

Vull fer camí des d’aquí agafant-te la mà.  
No vull morir sent esclau del passat.
Si véns amb mi junts podrem deixar els
plors a un costat. Vull veure’t córrer,
riure com abans.

I tot són records, rostres estranys,   
moments que un dia aprendràs no tornaran
mai. I has idealitzat les vides de qui
estava al teu costat.

Vull fer camí des d’aquí agafant-te la mà.  
No vull morir sent esclau del passat.
Si véns amb mi junts podrem deixar els
plors a un costat. Vull veure’t córrer,
riure com abans.