Sa cançó des cloc-cloc
Anit he vengut cloc-cloc
quissà us ho prendreu per riure,
i si me n'entorn cloc-cloc
ningú que no s'agraviiga,
que vénc a dir-vos cloc-cloc
que m'ha mort una gallina,
i encara no sé cloc-cloc
de què ha tengut malaltia.
Veureu que un dia cloc-cloc
es va aixecar molt roïna,
vull dir malalta cloc-cloc
que estava molt destruïda.
Veig que s'aplata cloc-cloc
i arrufa es coll i s'estira,
i alçant sa coa cloc-cloc
va fer un poc de saliva.
I es gall se'n vengué cloc-cloc
a veure lo que tenia:
s'arrufa vora cloc-cloc
i de pertot se la mira,
i estorinant-se cloc-cloc
amb sa bequeja l'allisa.
I en això s'alça cloc-cloc
i fa un cant d'alegria,
diguent: -Ja és morta cloc-cloc,
i és ben hora que facem via
a ben enterrar cloc-cloc
no fos que tornàs en vida.
Cap cosa es mereix cloc-cloc,
tan sols és digna de fossa;
si algun amic de cloc-cloc
la vol enterra ja ésm orta.
Que ella p'es altres cloc-cloc
era bastant amorosa;
sempre la veia cloc-cloc
que es feia la falagos,
i a jo em renyava cloc-cloc
ditxa tendré si no torna,
que és més gelosa cloc-cloc
que s'ase d'en Miquel Morna.
Sempre em mirava cloc-cloc,
i en sentir a cantar, ja borna
de por que alguna cloc-cloc
no em faça alguna llimosna.
Ans de conèixer cloc-cloc,
mal'gués parat a Liorna,
que és una banda cloc-cloc
que diu que es que hi va no torna.
I amb tales raons cloc-cloc
se n'enreia i divertia,
però abans de molt cloc-cloc
plorava a llàgrima viva,
diguent: -Ara veig cloc-cloc
que un gall sense una gallina
és com un motor cloc-cloc
que ha acabat sa gasolina,
igual que un barco cloc-cloc
que sense vent no camina,
pitjor que un ase cloc-cloc
sense ningú que l'aguiiga.
I de llavò ençà cloc-cloc
'aflaqueix per cada dia,
no menja ni dorm cloc-cloc
i hasta de despert somia.
I vénc a veure cloc-cloc
si sabeu cap medecina,
que puga curar cloc-cloc
perquè si es mor m'arruïna.