Salva’m
tenim tot el temps de món,
però ja governa la banca
al taulell on som.
No respons al telèfon
des que te’n vas anar,
ja no tinc a qui resar
ni dur flors a l’altar.
Els pols es desgelen,
la guerra, un videojoc.
La ignorància ho pot tot, diu:
“Let’s rock’n’roll”.
Permet-me que escrigui,
egoista de mi,
aquesta pregària
que et porti aquí. Diu:
Salva’m, acull-me als teus braços,
només sóc per a tu.
Baby, acull-me als teus braços,
només sóc per a tu.
Maria, deslliura’ns
de la serp de mil caps,
de l’oferta i la demanda,
de “tant tens tant vals”.
T’he escrit un poema
de deu cèntims només,
el que valen les muses
en aquest temps de gratis o res.
Però no ens abandonis
a la nostra sort.
El llop campa lliure
i el pastor ha mort.
Qui sap si els meus amics i jo
podríem dar-te un cop de mà
amb el motor del cotxe,
intentar-lo arrencar. Però,
Salva’m, acull-me als teus braços,
només sóc per a tu.
Baby, acull-me als teus braços,
només sóc per a tu.
No tenim esquerra,
no tenim proclama.
Sols un silenci, i diu així:
Salva’m, acull-me als teus braços,
només sóc per a tu.
Babe, acull-me als teus braços,
només sóc per a tu.
Autor(es): Eduard Gener