Sa porta d'enfront
un poc abans d'anar-se'n.
Entremig un incís
per dir-me que ha deixat d'estimar-me.
Un poc embadalit
i un moltet ferit d'ala,
no obriré un altre pic
si per davant mi l'amor passa.
Toquen a la porta d'enfront, toc-toc,
toquen demanant per ca nostra
i ara no som d'aquest món.
Toquen a la porta d'enfront, toc-toc-toc,
toquen a qualsevol hora,
jo malaveig fer-me el sord.
Toquen a la porta d'enfront.
Me trob ben desganat,
de menjar, res no m'entra,
cap piu, desenganyat,
me sent com engatat sense beure
Les xarxes de l'amor
marquen la meva cara,
enjullen la raó,
meam si n'aprenc d'una vegada.
Autor(es): Tomeu Penya