Sa quadrilla d'en Perot
sa quadrilla d'en Perot,
i vivim a dalt de sa muntanya,
quan baixem som els qui fotem canya,
de la plana fins a la Cerdanya, (bis).
Fem justícia amb qui en es poble engana.
En Perot era un jovenot.
Era fill de pagès benestant d'Oristà.
Un dia arribà a Vic amb el seu germà Cebrià.
Aprengué s'ofici de "ben allargar sa mà".
Quan en Perot feia una dolenteria,
es cacic tan sols ni se'n temia.
I tan aviat en Perot se movia
que quasi quasi no existia.
En els primers anys del regnat d'en Felip II.
Essent virrei en García de Toledo.
S'executaren a la ciutat més de seixanta "bandoleros''.
Emperó tants com en morien tants més en sortien.
En es poble sa gent el tenia per bo.
Perquè no tenia por es burlava de sa llei.
L'ajudaren a fugir i alguns el van seguir.
Així va sortir sa quadrilla d'en Perot.
Agafaven ses joies i desapareixien.
Mentre es bisbe tranquil.lament dormia
ho repartien a qui menys tenia.
Un dia es va fer seu el Palau Episcopal.
Envià a passejar es bisbe principal.
Es virrei García i la Santa germandat
una recompensa ells han ofertat.
Arribà tot valent es comissari Bofill.
Pensant sense perill que agafaria es cabdill.
No va ser tant senzill. Un dia en el bosc
amb un avalot, morí a mans d'en Perot.
Un dia el rei l'hi va donar el perdó,
cansat d'encalçar-lo el va fer capità.
Cap a Nàpols embarcà,
sa quadrilla es va emportar.
I mai més es saber d'ells.
Weskei.
Autor(es): Antoni Nicolau