Sa sirena
sa sirena encara canta sa cançó,
pentinant-se es cabells d'or
plora i crida el seu amor,
aquell príncep que la mar
arrossegà fins al seu llit,
una nit,
i de tant que s'estimaren ell no volia partir.
Ni riqueses ni palaus
es record de sa sirena fan fugir
en el príncep que viu trist,
que d'amor se vol morir.
Fins que un dia dematí
decidit fa es seu vaixell
mar endins.
Tots els peixos li ajudaren i tragué l'arc Sant Martí.
Un castell d'esculls i sal,
un llit d'algues i un jardí d'ambre i coral,
tota la mar per país
i ses ones per cavall.
S'encanteri de l'amor
cercava el seu cor ferit,
i vet aquí
que sa bruixa de ses aigos en mig peix l'ha convertit.
I si no són vius són morts,
i si no són morts són vius.
Autor(es): Ricardo Garneria,Miquela Lladó