Savis (a els homes)
Savis immersos en un mon estrany,
Cercant el principi de l'Alba.
Llums de fogueres agonitzant,
Propòsits de fe continuada.
No varem tindre tan sols, l'alè d'una vida.
Com si fugir fos només, un destí obligat.
Espantats per la llum dels Estels, camins i sortides.
Per indrets ben incerts, varem néixer per morir demà.
Fruites I mel per omplir les mans,
I al capvespre cansats ja n'estàvem…
Sento mil veus dels avantpassats,
Les porta cap a mi un xic d'aire.
Bronzes lluents protegint, la feblesa i la carn.
Com si fos Deu, el metall, la sang i el dolor.
Mirant cap amunt, i pregant per no estar tant sols.
La vida es resposta, la mort es la compassió!
Savis immersos en un mon estrany,
Cercant el principi de l'Alba.
Llums de fogueres agonitzant,
Propòsits de fe continuada.
Autor(es): Josep Mª Baulenas