Sense fe
que el temps, l'aigua i la llum han madurat.
Entre pells daurades pel sol,
entre pardals de primer vol,
entre llençols de fil,
entre blanques parets de guix
des d'on un Sant Crist
em mira indulgent,
però ja no em creu,
ja no em creu.
T'he conegut entre onades que acaronen
les lleus empremtes del teu pas.
Entre brumes de la mar
on la lluna amaga el nas.
tafanera impenitent,
testimoni de juraments d'amor
que tants hem vessat davant el mar.
però ja no em creu,
ja no em creu.
Devoraré la tendresa dels teus llavis,
m'amararé de l'olor de ta pell.
T'estimaré malgrat el que sé ara,
que ben aviat tot s'ha d'esvair.
Perquè ja no puc des de que un dia
em va canviar la vida
i vaig perdre la fe.
I va quedar entre altres llençols de fil,
entre altres brumes, altres vinyes,
altres camps i blats,
entre altres passes
que les ones van mullar.
I et diré adéu entre pomes fortes
entre pluges
entre el grisos
que el Setembre ens ha de dur.
i ja només serà memòria
la nostra curta història
entre parets de guix
entre vanes promeses d'amor,
perquè ja no somia el meu cor
perquè ja no em creu,
ja no em creu.
Autor(es): Jordi Moltó