Sentència de vida
Els ulls oberts i el cos dormit,
sóc ajaguda sobre el llit;
sento una por que m'omple el pit
i em fa basarda.
Demà serà tal com avui:
el ventre ple i el cervell buit,
un grapat d'hores sense fruit,
com cada dia.
Com cada dia, miraré
la gent que passa pel carrer;
ni una miqueta no tindré
de companyia.
Estaré sola entre la gent
que a part o banda va corrent
i que també sola se sent
a peu o en cotxe.
Aquell qui estimo, qui el besarà?
I qui m'estima on serà?
També al nínxol o al fossar
romandré sola.
Els nínxols blancs del cementiri
em semblen pisos de deliri;
i els pisos, nínxols sense ciri
per a morts en vida.
Els ulls oberts i el cos dormit,
arrenglerats a dins el llit,
som mils i mils aquesta nit
els solitaris.
Els solitaris que demà
ens anirem a pasturar
la soledat que omplirà
carrers i places.
Carrers i places de ciutat
on tot el món va atrafegat
sens no fer cas del seu veïnat
ni de cap altre.
Autor(es): Guillem d’Efak,Antoni Parera Fons